La bandera catalana: Mil anys d'història

Portada
Grupo Planeta Spain, 3 sept 2013 - 272 páginas

Una història amena i divulgativa de la bandera catalana

Quin va ser l'origen de la bandera catalana? Es pot datar amb exactitud? És certa la llegenda de Guifré el Pelós? I la d'Otger Cataló? La senyera prové del Casal de Barcelona o dels reis d'Aragó? Hi va tenir alguna cosa a veure el Vaticà? Quina és la història de les creus d'Aïnsa i d'Alcoraz? Què hi fa un ratpenat a la cimera dels comtes reis? És correcte parlar de les «quatre barres» o n'hem de dir faixes? Siguin faixes o barres, sempre n'hi ha hagut quatre? Quina relació ha existit entre la bandera catalana i la creu de Sant Jordi? I amb la bandera d'Espanya? Per què a l'escut de Salamanca hi ha les quatre barres? Quines banderes van onejar durant la Guerra dels Segadors? I en el setge de l'Onze de Setembre? I durant les carlinades? Des de quan podem parlar de bandera nacional? Els primers republicans l'enarboraven? Va ser perseguida durant la dictadura de Primo de Rivera? Es parlava de la bandera, a l'Estatut del 1932? Per què es va incorporar el color morat a la bandera republicana? Durant la Guerra Civil va ser present als camps de batalla? Per què es feien penjades de banderes durant el franquisme i quines van ser les més importants? Com va néixer l'estelada?

 

Páginas seleccionadas

Índice

pròleg
11
La hipòtesi de lorigen vaticanoaragonès
41
La catalanitat de les quatre barres
47
Página de créditos

Otras ediciones - Ver todo

Términos y frases comunes

Sobre el autor (2013)

Jordi Albertí i Oriol va néixer el juliol de 1950 a Cassà de la Selva (Gironès). Després de viure més de trenta anys a Barcelona, dedicat a la docència i a la gestió comercial, actualment resideix a Maçanet de la Selva i es dedica professionalment a les tasques d'escriptor i d'historiador. Com a llicenciat en filologia catalana, ha publicat, entre el 1998 i el 2008, un centenar de treballs de recerca literària a la Revista de Catalunya i ha tingut cura de les anotacions als tres primers volums de l'Obra completa d'Eugeni d'Ors (1998, 2001 i 2003). Com a historiador, ha escrit El silenci de les campanes (2007), La Iglesia en llamas (2008) i La senda del báculo (2010). També va coordinar, entre els anys 2001 i 2004, les publicacions de l'exposició Germinabit, l'expressió religiosa en llengua catalana al segle XX. La seva bibliografia es completa amb el llibre de poesia Sense àncora (1987) i el de narrativa Les cartes d'en Marc (2008).

Información bibliográfica