El feudalisme comptat i debatut: Formació i expansió del feudalisme catalàUniversitat de València, 2003 - 574 pàgines Fa a penes trenta o quaranta anys el feudalisme català encara era percebut com una variant marginal i imperfecta d’un feudalisme clàssic que es circumscrivia a l’espai comprès entre el Loira i el Rin. El col·loqui de Girona de 1985, organitzat sota el doble impuls renovador de les obres de Pierre Bonnassie i Pierre Guichard, capgirà radicalment aquesta visió, en valorar els trets originals del feudalisme català, de la seua formació i expansió, i en introduir paral·lelament l’estudi d’aquelles societats d’al-Andalus que a partir del segle XII van ser objecte de conquesta per part dels feudals catalans. Disset anys després, aquest nou col·loqui celebrat a Barcelona aprofundeix en moltes d’aquestes orientacions i línies de recerca, com ara l’examen dels processos de conquesta i colonització dins un procés més general d’expansió del feudalisme i el necessari recurs a l’arqueologia, imprescindible per a mesurar les grandàries, densitats i sentit dels establiments pagesos, tant feudals com andalusins. També s’hi examinen amb nova llum les relacions entre senyors i pagesos, atenent i integrant tant l’estructura de classes com les transformacions produïdes per les variables econòmiques, els canvis en les magnituds i la composició del producte agrari, el procés de diferenciació interna de la pagesia i l’emergència de nous grups socials. |
Continguts
Secció 1 | 9 |
Secció 2 | 11 |
Secció 3 | 19 |
Secció 4 | 35 |
Secció 5 | 45 |
Secció 6 | 71 |
Secció 7 | 103 |
Secció 8 | 119 |
Secció 17 | 211 |
Secció 18 | 212 |
Secció 19 | 237 |
Secció 20 | 253 |
Secció 21 | 270 |
Secció 22 | 293 |
Secció 23 | 315 |
Secció 24 | 349 |
Secció 9 | 133 |
Secció 10 | 142 |
Secció 11 | 153 |
Secció 12 | 156 |
Secció 13 | 159 |
Secció 14 | 168 |
Secció 15 | 201 |
Secció 16 | 209 |
Secció 25 | 389 |
Secció 26 | 403 |
Secció 27 | 441 |
Secció 28 | 465 |
Secció 29 | 523 |
Secció 30 | 539 |
Secció 31 | 559 |
Frases i termes més freqüents
al-Andalus alou alqueria alqueries altra altre Amer Amer RM andalusí andalusins aquests ARM PN Arnau arqueologia Barceló baronia béns Bernat Bolòs Bonnassie Bunyola canvi canyamel capbreu capmàs cases Castell d'Aro cens censos col·loqui colonització colons communities comte comte d'Empúries conquesta conreu CPFC d'Aro d'en delme devia document documentació domini doncs eren espais Felanitx Feliu feudal feudalisme feudalisme català Girona Guichard Guillem homines irrigat Jaume jovades Kirchner l'abat l'aliscara l'alqueria l'any l'edat mitjana l'espai l'harmiscara l'horta Lleida lliures Mallorca mansi masos medieval moneda monestir Montcada musulmans Nunó Sanç pabordia pagesia pagesos parcel·laris parcel·les parròquia peces Pere Pergamins Pierre Guichard població poblament procés quarterades quod Ramon Berenguer Ramon Berenguer IV rendes repartiment Rosselló Vaquer Santa Margalida segles senyoria senyors sèquia servitud seua sinó social societat solidos Soto sous terme terra terres territori Torró Tortosa Universitat Usatges València vall d'Amer Vegeu vila