Gràcies per la propina - 25 anysUna peculiar família llibertària en què dos oncles aparentment solters fan de pare i mare, una escola repressora, una església i unes forces de l'ordre omnipresents, uns bordells plàcids i uns cafès plens d'escalfor són alguns dels escenaris i personatges d'aquesta novel·la de Ferran Torrent, Premi Sant Jordi 1994. Ens trobem davant dels records d'infantesa i joventut d'un tal Ferran Torres a la València dels anys seixanta, una ciutat on gairebé tot és possible. Valent-se d'un llenguatge extraordinàriament acolorit i expressiu, Ferran Torrent ha aconseguit escriure tant un fascinant retaule evocatiu d'una ciutat i una època com una "novel·la de formació", en què assistim a una col·lectiva iniciació a la vida.No hi ha dubte que a Gràcies per la propina, Ferran Torrent s'endinsa pels viaranys d'un territori més personal i intimista, bo i oferint-nos una història plena d'humor, tendresa i seducció |
Què en diuen els usuaris - Escriviu una ressenya
No hem trobat cap ressenya als llocs habituals.
Altres edicions - Mostra-ho tot
Frases i termes més freqüents
abans aleshores algun algunes allò altra altre anar anava banda barra bona Boquerón Brillantina calia cames canvi cara Carraca carrer cinc col·legi d’ell d’un d’una davant deia digué dimecres diners dona doncs dones dues eixir ella érem eren està estava família feia Ferran filla Flora Gamenyo gent germà haguera hauria haver havíem home hores idea l’altre l’avi l’oncle Llavors lloc malgrat mans mare mena mentre menys metres meua millor mirada molts món ningú nosaltres nostra pare parlar passar pati pels Pepín plaça poble podia porta porxo potser preguntar preu primera problema prop prou públic punt qualsevol quedar Ramonet recorde relació saber sabia sala seguida seua silenci situació sols somriure sovint tard taula tenia tenien tindre tingut Tomàs Tono tothom trobava ulls unes vaig València vegades venda vendre venia vesprada viure volia vore xiquet