nun[cupant, quorum exem]plaria hactenus leguntur et...».1 — Cf. la redacció primitiva, IV, 19-22, p. 7, i la redacció definitiva, XI, 6-10, p. 32.

14. Ibid., després de comitem Barchinonensem (IV, 9, p. 7) un reclam, i en el marge de la dreta la data, molt esborrada, de la mort de Ramon Berenguer I; encara es distingeix: «Obiit LXXVI). Cf. la redacció definitiva, XI, 18,. p. 33.

15. Ibid., després de interfectus est (IV, 23, p. 7) un reclam, i en el marge de l'esquerra la data de la mort de Ramon Berenguer II: «anno Domini MLXXXII». Cf. la redacció definitiva, XV, 15-16, p. 37.

15 bis. Ibid., després de hic (IV, 23, p. 7) un reclam, i en el marge de l'esquerra una nota

il·legible.

16. Ibid., després de Prouincie (IV, 39, p. 8) un reclam, i en el marge de la dreta una menció, molt esborrada, de la mort de Ramon Berenguer III; aquesta nota comença per Obiit, i encara s'hi distingeix el mot Riuipolli. — Cf. la redacció definitiva, XVI, 24-26, p. 38.

17. Ibid., després de obtinuit (V, 3, p. 8), i formant la darrera ratlla del f. 24 r. : «anno scilicet Domini MCXXXVII» (data del casament de Ramon Berenguer IV). Cf. la redacció definitiva, XVII, § 1, 10-11, p. 39.

18. fol. 24 v., després de perstitit (V, 9, p. 8) un reclam anunciat amb la lletra b, i en el marge de l'esquerra : «anno Christi ICXLVIII (presa d'Almeria). — Cf. la redacció definitiva, XVII, § 1, 16, p. 39: «anno Christi MCXLVII».

19. Ibid., damunt de capiens (V, 10, p. 8), i després de sequenti anno (V, 11, p. 8) dos reclams, i en el marge de l'esquerra: «anno Christi ICXLVIII (presa de Tortosa i de Lleida). Cf. la redacció definitiva, XVII, § 1, 18-19, p. 39 : «anno Christi MCXLVIII» (Tortosa), i: «anno Christi MCXLIX» (Lleida). 20. Ibid., damunt de die eandem Hylerdam ac Fragam (V, 13, p. 8), i en interlínia una nota il·legible.

21. Ibid., després de Berengario Raimundi (V, 18, p. 9) un reclam anunciat per la lletra b, i en el marge de l'esquerra: «anno Christi ICXLIII (mort de Berenguer Ramon, comte de Provença).

22. Ibid., després de in Italia (V, 30, p. 9) un reclam, i en el marge de l'esquerra la data de la mort de Ramon Berenguer IV; essent tallat tot el començament, no es llegeix més que «MCLXII)». Cf. la redacció definitiva, XVII, § 3, 7-8, p. 41.

23. Ibid., després de extitit (VI, 4, p. 1o) un reclam, i en el marge de l'esquerra: «anno Domini [DCC]Ccxc (data de la mort d'Oliva Cabreta). Cf. la redacció primitiva, VII, 8, p. 28. 24. Ibid., després de periit (VI, 7, p. 10) un reclam, i en el marge de l'esquerra la data de la mort de Bernat Tallaferre, comte de Besalú; essent tallat el començament, no es llegeix més que (MXX); a sota hi ha una línia ratllada i il·legible. — Cf. la redacció definitiva, X, § 1, 6, P. 30.

25. Ibid., després de Bernardum Guillelmi (VI, II, p. 10) un reclam, i en el marge de l'esquerra: «anno Domini MLIII; fuit in monasterio»; segueixen dues línies ratllades i il·legibles; després d'això es distingeix: «in uno eodemque tumulo» (mort de Guillem Bernat, dit el Gras, comte de Besalú, i sepultura d'aquest comte i del seu pare Bernat Tallaferre). — Cf. la redacció definitiva, XIII, 4-5, P. 34, on es llegeix: «anno MLII».

I.

Cf. comentari crític, IV, 7, p. 7, on la nota citada apareix abreujada.

26. Ibid., darrera extiterat (VI, 17, p. 10), i a l'acabament de la línia : «Obiit uero anno Domini MCXI et iacet in monasterio Riuipollis (mort de Bernat Guillem, comte de Besalú). — Cf. la redacció definitiva, XIII, 10 i 13, p. 35.

27. Ibid., enfront de Raimundo uero Guifredi (VII, 8, p. 10), i en el marge de l'esquerra: "anno Domini MLX (mort de Ramon Guifre, comte de Cerdanya). Cf. la redacció definitiva, XIV, 3-4, P. 35 : «Christi anno MLXVIII.

28. Ibid., després de Tripolim (VII, 14, p. 11) un reclam, i en el marge de l'esquerra: [anno] Domini мXCV». — Cf. la redacció definitiva, XIV, 9, p. 35, la data de 1095 essent la de la mort de Guillem Ramon, comte de Cerdanya, i no pas, com aquí ho sembla indicar, la del seu fill Guillem Jordà, el qual no va morir fins a 1109.

29. Ibid., després de fecerat (VII, 22, p. 11) un reclam, i en el marge de l'esquerra: «anno Domini MCXVII» (mort de Bernat Guillem, comte de Cerdanya). — Cf. la redacció definitiva, XIV, 16-17, p. 36.

30. Ibid., després de mortuus est (VIII, 4, p. 11), peregrinus obiit (VIII, 8, p. 11), mortuus est (VIII, 12, p. 12), expugnauit (VIII, 15, p. 12), interfectus est (VIII, 18, p. 12), i defunctus est (VIII, 22, p. 12), diversos reclams, i en el marge de l'esquerra, dates de la mort d'Ermengol I (il·legible), d'Ermengol II el Pelegrí (MXXXVII?), d'Ermengol III de Barbastre (incomplet), d'Ermengol IV de Gerp (incomplet), d'Ermengol V de Moieruca (MCI) i d'Ermengol de Castella (MCLIII), tot molt esborrat. Cf. la redacció definitiva, VIII, 6-7, p. 29; XII, 3, 6, 12, 15, 22, PP. 33-34.

31. Ibid., després de uixit (VIII, 28, p. 12), nota gairebé enterament il·legible, ocupant la fi de la línia, i comprenent tot seguit cinc altres línies en el marge inferior; es distingeix : «Obiit uero anno Domini MCLXXXIIII [Ermengol VII de València], ipse et frater eius Gaucerandus de Sales qui mortui fuerunt apud Valentiam a Christianis. Cui successit Ermengaudus filius eius pro eo qui obiit anno Domini MCCVIIII. Cui successit Geraldus de Capraria quem dominus rex Petrus... anno MCCXLIIII... filiam Rogerii comitis Fuxensis...»; aquesta nota segueix i s'acaba en el marge inferior del f. 25 r. amb aquests mots : «mortuoque anno Domini MCCLXVII in tribulacione maxima ac discordia suum dimisit comitatum». Cf. la redacció definitiva, XVIII, § 1, 4-6, p. 42, i § 2, ibid., i XXVI, § 1-3, PP. 54-55, on es llegeixen les dates de «ccVII i

(MCCXLIII»).

32. fol. 25 r., després de quieuit (IX, 9, p. 13) un reclam anunciat per la lletra c, i en el marge de la dreta: «anno Domini MLXVI (sic, mort de Ramon Berenguer III, comte de Provença). — Cf. la redacció definitiva, XXIV, § 1, 11, p. 46: «anno Christi MCLXVI.

33. Ibid., després de Magalonensi monasterio (IX, 22, p. 13) un reclam anunciat per la lletra d, i en el marge de la dreta: «anno MCLXXXI incarnacionis Christi» (mort de Ramon Berenguer IV, comte de Provença). — Cf. la redacció definitiva, XXIV, § 2, 15, p. 47.

34. Ibid., després de quieuit (IX, 71, p. 15) un reclam anunciat per la lletra e, i en el marge de la dreta: «anno Christi MCXCVI» (mort del rei Anfós II d'Aragó). - Cf. la redacció definitiva, XXIV, § 5, 3-4, P. 48.

1. Els punts representen aquí els passatges molt esborrats i il·legibles.

35. fol. 25 v., després de interfectus est (X, 63, p. 18) un reclam anunciat per la lletra f, i en el marge de l'esquerra : «pro dolor anno Domini MCCXIII (mort de Pere II d'Aragó). — Cf. la redacció definitiva, XXV, § 6, 1, p. 54.

L'examen d'aquestes anotacions revela els següents fets:

a) Les dates incloses en les notes figuren igualment en la redacció definitiva (II-XVIII i xxiv-xxvi), amb la reserva que una d'elles (n.o 21, data de la mort de Berenguer Ramon, comte de Provença, 1144) hi manca,' i que algunes altres no concorden, com ho veurem més endavant. Cal remarcar, per altra part, que totes les dates de la redacció definitiva no tenen llur equivalència en les anotacions.2

b) Les mencions d'enterraments consignades posteriorment en el Paris. 5132, es retroben, també, en la redacció definitiva, menys una, no obstant (n.° 8): seguint el nostre manuscrit és Ermengol, fill de Sunyer, qui va ésser enterrat a Ripoll,3 mentre que, seguint la redacció definitiva (V, 9, p. 27), és el mateix Sunyer qui hauria estat enterrat a aquest monestir.

c) La redacció definitiva menciona, d'una manera sistemàtica, la durada de cada dominació comtal; aquí la durada de la dominació de Sunyer és l'única indicada (n.° 6).

d) El primer escrivent, o l'autor, de la redacció primitiva havia atribuït equivocadament a Ramon Berenguer II la promulgació dels Usatges de Barcelona; la frase ha estat ratllada i tornada a escriure al marge, però no reproduïda al peu de la lletra el text marginal (n.° 13) és intermediari entre el de la redacció primitiva i el de la redacció definitiva.

:

e) La història dels comtes d'Urgell ha estat continuada des de Guerau de Cabrera fins Alvar de Cabrera inclusiu, o sigui des de 1208 fins

I. Veure la redacció definitiva XVII, § 2, 1-2, p. 40.

2. Manquen aquí les dates de 935 (segona consagració de Ripoll, V, 7, p. 27); 950 (mort de Sunyer, comte d'Urgell, V, 8-9, p. 27); 1025 (mort de Guifre, comte de Cerdanya, X, § 3, 8, p. 32); 1153 (conquesta de Miravet i de Ciurana, XVII, § 1, 22, p. 40) i 1276 (mort de Jaume I, XXVII, § 9, 7-8, pp. 60-61). 3. Cf. el poema sobre Ripoll del bisbe Oliva, edició L. Nicolau d'Olwer, loc. cit., p. 33, vers 33-36, on es tracta de segur d'Ermengol.

4. Més avall, p. XLIV.

5. Cf. comentari crític, IV, 7, p. 7.

6. Encara que molt semblant de la redacció primitiva, aquest text conté els mots ac plurimis magnatibus i Barchinonenses que es troben en la redacció definitiva i manquen a la primera.

a 1267 (n.o 31); comparant-la fins on ens ho permet l'estat del manuscrit, amb els passatges corresponents de la redacció definitiva, aquesta nota és molt breu; per altra part, no anomena, com aquesta redacció, Ermengol X, amb tot i haver estat composta en vida d'aquest comte, des del moment que assenyala la mort del seu pare Alvar.

f) Tres vegades (n. 3, 5 i 10) aquestes notes presenten, als mateixos indrets que la redacció definitiva, una fórmula de transició, així escrita: *cui successit, etc.'

Establert això, pretendre que les notes en qüestió no tenen de veure res amb la redacció definitiva seria arriscat, car és a priori inversemblant que els anotadors hagin, sense més ni més, consignat algunes dates i algunes indicacions d'enterraments, assenyalat la durada de la dominació del comte Sunyer, atribuït, en termes anàlegs, la paternitat dels Usatges a Ramon Berenguer I i usat de la locució cui successit en els mateixos indrets on els situa la redacció definitiva. Amb això, aquestes notes deriven del text definitiu, o constitueixen, al contrari, una de les fonts d'aquest darrer?

Lògicament, no es comprèn que la redacció definitiva un cop enllestida, s'hagués pensat a completar la redacció primitiva, i que diversos revisors, des del moment que s'hi distingeixen diverses mans, s'haguessin pres la pena de portar a cap aquesta feina gairebé inútil. Es comprèn més que uns anotadors successius haguessin escrit en el Paris. 5132, en interlínia o al marge, les noves informacions que podien descobrir, i que l'autor de la redacció definitiva hagués tret partit d'aquestes notícies, o bé que s'hagués inspirat d'aquesta compilació embrionària. Si fos possible de datar amb certitud el caràcter de lletra d'aquestes notes, i d'afirmar que són totes elles, sigui anteriors sigui posteriors al començament del xiv." segle, època en la qual va ésser acabada l'última redacció, llavors el problema seria resolt; però en matèria de datació de caràcter de lletra la prudència és de regla, i aquí més que enlloc, car, al costat de passatges que semblen relativament tardans, n'hi ha d'altres que semblen haver estat afegits poc després de la transcripció de la redacció primitiva; de fet, a l'únic resultat

1. La fórmula cui successit de la nota II no es troba en la redacció definitiva.

que es podria arribar seria d'establir grups d'anotacions fundats sobre similituds o afinitats gràfiques.'

Tornem a les hipòtesis enunciades més amunt. La primera, la d'una derivació total, no pot ésser defensada; en aquest cas les anotacions no haurien de contenir res que no es trobés ja en la redacció definitiva; però no és pas així, ja que elles donen, seguint una font inconeguda, la data de la mort de Berenguer Ramon, comte de Provença (n.° 21) i que, de conformitat amb el poema de l'abat-bisbe Oliva, precisen el lloc del sepulcre del comte Ermengol, però no diuen res del del comte Sunyer (n.° 8). Descartada aquesta hipòtesi, s'han de considerar les notes que ens ocupen com a anteriors a la redacció definitiva, i com a havent estat utilitzades per ella? En aquest cas s'hauria d'admetre que l'autor d'aquesta redacció hauria procedit amb discerniment, gairebé amb crítica, i s'hauria lliurat, si no sempre, almenys alguns cops, a verificacions i rectificacions: a) no ignora pas que va ésser la tercera consagració de Ripoll i no la quarta la que va tenir lloc sota la dominació de Borrell, en 977 (n.o 10); b) abandona les dates que no estan d'acord amb les del Chronicon Rivipullense,2 i fixa en 1052, no en 1053 (n.° 25), la mort de Guillem Bernat el Gras, comte de Besalú; en 1068 i no en 1060 (n.o 27) la de Ramon Guifre, comte de Cerdanya; en 1147 i no en 1148 (n.o 18) la conquesta d'Almeria; en 1148 i no en 1149 (n.° 19) la de Tortosa; c) rectifica la data assignada a la mort de Ramon Berenguer III, comte de Provença, i diu 1166 en lloc de 1066 (n.o 32); d) accepta la data de 1095 (n.° 28), però l'aplica correctament a la mort de Guillem Ramon, comte de Cerdanya, i no pas a la de Guillem Jordà,

1. L'anotació més antiga és molt certament la que s'ha numerat 13; la seguirien potser el n.o 3 fins a construxit inclusiu, i el n.o 5 fins a similiter inclusiu; els títols marginals de Mirone comite, de Borello comite, de Raimundo Berengarii podrien ésser probablement reunits a aquest grup. Per altres agrupaments, deixant de banda tota idea de classificació cronològica, veure : a) fol. 24 r., n.o 1 fins a pcccLxxx (el final de la data, o sigui el nombre VIII i els mots suo tempore fuit dedicatum essent d'una altra mà emparentada a la que va escriure el n.o 10: obiit uero cui successit), n.o 2, 4 (qui apud monasterium Riuipollense sepultus est), n.° 5 (et sepultus fuit in ecclesia Riuipolli), n.° 7 (et sepultus in monasterio supradicto), n.° 8 i 17. — b) ibid., n.o 4 (anno Christi DCCCCLXXXIIII) i n.o 7 (et anno Domini DCCCCLXVII mortuus est); aquesta mà és molt próxima de la que va escriure el n.° 3, fins a construxit, i el n.o 5, fins a similiter. c) ibid., n.o 6 i 9. - d) ibid., n.o 10 (de sub quo a DCCCCLXXVII)i n.o 11 (sub quo anno Christi IXXXII). — e) ibid., n.o 11 (de qui dictus a eius filius), n.o 12, 14-16. —†) fol. 24 v., n.o 18, 19, 21.— g) ibid., n.o 22-30. — b) ibid., n.o 31. — i) fol. 25 r. i v., n.o 32-35, menys els mots pro dolor del n.o 35, que són d'una escriptura més pastosa.

2. Deixem de banda la data de 1037? (n.o 30), perquè el Chronicon Rivipullense dóna dues vegades la mort d'Ermengol el Pelegrí, en 1037 i en 1038 (VILLANUEVA, Viage, V, p. 245).