Imatges de pÓgina
PDF
EPUB

TEXT LLATÍ

I

LA REDACCIÓ PRIMITIVA

§ 1. EL MANUSCRIT

ze.

La redacció primitiva de les GESTA, que fins ara ha estat inèdita, no és coneguda més que per un sol manuscrit:

A. París, Biblioteca Nacional, llatí 5132 (cotes antigues, f. 11.: Reg. 3855"; Baluz., 284); segles XII." i xır."; pergamí; 109, o millor, 110 ff., essent doblat el f. 80; diverses mans; ratlles plenes; mideix per terme mig : 300 x 220 mm.; relligatge modern en marroquí vermell; provinença : Ripoll, més tard Balu

Seguint a la Historia Hierosolymitana de Ramon d’Aguilers, aquest recull conté, als ff. 21 r. - 109 v., una llarga llista de documents històrics i literaris' : cf. Catalogus codicum manuscriptorum Bibliothecae Regiae, iv (Parisiis, 1744), p. 42; Edélestand du Méril, Poésies populaires latines du moyen âge (París, 1847), pp. 302-308, i Rudolf Beer, Die Handschriften des Klosters Santa Maria de Ripoll

, ir, pp. 27-34, 51-57 i 59-65. És als ff. 23 v.-25 v., en la part de primer deixada en blanc del plec 7 (ff. 23 i 24), i damunt un full (f. 25) afegit a l'esmentat plec, que hi van ésser transcrites les GESTA.

1. Entre els quals la cançó llatina del Cid (ff. 79 v.-80 v.) i el poema sobre Ramon Berenguer IV (f. 109 r.).

2. Sitzungsberichte der pbilosopbisch-bistorischen Klasse der Kaiserlichen Akademie der Wissenschatten, clvin (1908), 2te Abhandlung. Traduït per Pere Barnils en el Boletin de la R. Academia de Buenas Letras de Barcelona, v (1909-1910), pp. 317-320, 329-332, 344-348 i 350-354.

3. Cf. BEER, PP. 53 i 55.

a) Paleogràficament, la transcripció es descomposa d'aquesta manera:'

1. fol. 23 v., ratlla 1 - f. 24 r., ratlla 31, això és, de Antiquorum nobis relatione a exegit et accepit . c. l-IV, ratlla 36, pp. 3-8 de la present edició : comtes de Barcelona, de Guifre de Ria (segle 1x) a Ramon Berenguer III (f 1131); escriptura fina de la segona meitat del segle xii.", tinta prou negra.

2. fol. 24 r., ratlles 31-33, de Hic Raimundus Berengarii tertius a obtinuit - c. IV, ratlles 36-39, i c. V, ratlles 1-3, p. 8: menció relativa als fills de Ramon Berenguer III, elogi curt de Ramon Berenguer IV, i menció concernent al casament d'aquest darrer amb Urraca, filla de Ramir el Monjo (1137); escriptura contemporània de la precedent, tinta lleugerament més pàl·lida.

3. fol. 24 V., sencer, de Exinde ad capiendam Almeriam a inclitus et famosissimus uixit - c. V, ratlla 3-c. VIII, pp. 8-12 : final de la història de Ramon Berenguer IV († 1162); comtes de Besalú i de Cerdanya a partir d'Oliva Cabreta (+ 990), i fins a la reunió d'ambdós comtats amb el de Barcelona (1111 i 1117); comtes d'Urgell, des d'Ermengol I de Córdoba († 1010) a Ermengol VII inclús, la mort d'aquest darrer personatge (1184) no essent indicada. Escriptura de la fi del segle xii. o bé dels primers anys del x111.3

4. fol. 25 r., ratlles 1-42, de Non post multum tempus a hucusque scripta sufficiant - c. IX sencer, pp. 12-15 : regnat d’Anfós II d'Aragó (1162-1196); escriptura del començament del segle x111.

5. fol. 25 r., ratlla 42 - f. 25 V., ratlla 28, de Cui successit Petrus a Sancio comiti commisit - c. X-X1, ratlla 11, pp. 15-19 : història de Pere II d'Aragó (1196-1213) i de Jaume I fins al nomenament de Sanç, en qualitat de procurador del regne (1214); escriptura contemporània dels esdeveniments recontats.

1. Compareu BEER, pp. 53-54, que no distingeix sinó cinc mans diferents (n. 1, 3, 4, 5, 7). Que no es tingui en compte el que havíem dit en el Primer Congrés Internacional de la Llengua catalana, octubre de 1906 (Barcelona, 1908), pp. 575-576.

2. Segons Beer, p. 53, aquesta escriptura és idèntica a la del poema sobre Ramon Berenguer IV, publicat pel mateix Beer, pp. 28 i 30, i millor per L. NICOLAU D'OLWER en l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, 1915-1920, pp. 36-38, n.° 13.

3. No pensem, com BEER, p. 53, que el mot final uixit sigui d'una altra mà; cf. comentari crític, VIII, 28, p. 12. Tampoc estem convençuts (compareu BEER, PP. 54-55) que l'última pàgina del plec 7 hagi estat escrita en vida d'Ermengol VII, per consegüent abans de 1184 (i no 1183), perquè seria exposat de confondre redacció i transcripció.

4. Beer no dóna ni l'explicit d'aquest tros, ni, més avall, l'incipit del darrer.

6. fol. 25 v., ratlles 28-29, de Postea a regnare . c. XI, ratlles 11-13, p. 19 : sola menció de la caiguda del procurador Sanç i dels inicis del regnat personal de Jaume (pels vols de 1218-1219); tinta molt negra

fent taca en el conjunt de la plana.

7. fol. 25 v., ratlla 29, a la fi, o sigui de uiriliter ac potenter a Domina Maria uirgo decessit - c. XI, ratlles 13-56, pp. 19-20 : continuació de la història de Jaume I, la mort d'aquest sobirà (1276) no estant més assenyalada que ho havia estat més amunt la d'Ermengol VII; escriptura menys acurada que les precedents i clarament posterior a elles.

b) Aquesta transcripció de les Gesta va ésser revisada ulteriorment. Sobre espais restats lliures o al marge es varen afegir uns títols; alguns d'aquests títols marquen grans divisions, d'altres, al contrari, són senzilles notes de lectura. Demés, feta abstracció d'algunes correccions efectuades al mateix temps que la còpia, o poc després, altres varen ésser aportades en una època més baixa, i prous d'entre elles coincideixen exactament amb les lliçons de la redacció definitiva. Per últim, hi ha, sobretot als ff. 24 r. i v., prou nombroses notes interlinears o marginals, degudes a mans diferents, i destinades, en general, ja sigui a suplir l'absència quasi completa de dates, ja sigui a consignar llocs de sepultura. Heu's aquí el text d'aquestes notes, la lectura de les quals és de vegades difícil, però que convé reproduir tan completes com sigui possible.

1. fol. 24 r., després de deuenit (11, 41, p. 5), i damunt un espai deixat en blanc : «expulsisque Saracenis), la nota continuant-se en el marge superior : «ut est dictum Riuipollense construxit monasterium et anno scilicet Christi DCCCLXXXVIII suo tempore fuit dedicatum.»5 – Cf. la redacció definitiva, II, 40-42, p. 25.

2. Ibid., després de sine filio obiit (II, 44, p. 6), i en interlínia : «et sepultus fuit in monasterio Riuipollin (Guifre II.) – Cf. la redacció definitiva, 11, 46, p. 26.

1. Vegeu comentari crític, 1, p. 3; VI, 1, p. 9; IX, p. 12; X, 1, p. 15; XI, p. 18.

2. Aquests títols no han estat assenyalats en el comentari crític; f. 23 V., després de nuntiauit (1, 16, p. 4) un reclam, i en el marge de la dreta : «De Guifredi Pilosi filii supradicti Guifredi nutricione uel qualiter Barchinonensem habuit comitatums; f. 24 r., en front de Miro itaque comes (III, 1, p. 6) i en el marge esquerre : «De Mirone comites; f. 24 r., abans de Borrellus itaque (III, 11, p. 6) un reclam, i en el marge de la dreta : «De Borello comites; f. 24 f., abans de Raimundus itaque Berengarii (IV, 7, p. 7) un reclam, i en el marge de la dreta : «De Raimundo Berengarii.)

3. Consulteu el comentari crític, en el qual totes aquestes correccions han estat assenyalades, però observeu que diverses faltes han passat desapercebudes; ex. : II, 1, 5, 38, pp. 4 i 5; 1X, 20, p. 13, etc.

4. Cf. comentari crític, 1, 1 (fuit) i 6 (Francie), p. 3; II, 2 (cuius), 6 i 1 (ad), 13(eo), 14 (conuocatis), 21 (ibique), 32 (denegauit), 40 (de), pp. 4-5.

5. Cf. comentari crític, II, 41, p. 5, on la nota és citada en resum.

[ocr errors]

3. Ibid., després de construxit (11, 46, p. 6) una referència, i al marge de la dreta Obit uero idem Guifredus (anno]' incarnacionis dccc ... et sepultus fuit in [mo]nasterio Riuipolli q[uod] ipse a ffundamento con[stru]xit; cui successit filius eius pro eo in comitatu.) – Cf. la redacció definitiva, III, 3-4, p. 26.

4. Ibid., després de Gerundensem (II1, 3, p. 6), i en interlínia : «qui apud monasterium Riuipollense sepultus est anno Christi DCCCCLXXXIIII» (Miró, bisbe de Girona.) – Cf. la redacció definitiva, V, 3, p. 27.

5. Ibid., després de mortuus est (III, 4, p. 6) un reclam, i en el marge esquerre : «anno Domini dccccxxvIII (comte Miró); cui successit in comitatu Barchinonensi Seniofredus eius filius, in comitatu uero Bisildunensi Oliba Cabreta eius filius et in Cerritaniensi similiten; després de la data DCCCCXXVllII un reclam, i, al marge esquerre, a sota de similiter : «et sepultus fuit in ecclesia Riuipolli.» - Cf. la redacció definitiva, IV, 3-5, p. 26, i V, 1-2, p. 27.

6. Ibid., després de comitatus (III, 4, p. 6), i en interlínia : (xxi anno» (Sunyer.) – Cf. la redacció definitiva, V, 6, p. 27 : (xx annis.»

7. Ibid., després de remansit (111, 5, p. 6), i en interlínia : «et anno Domini DCCCCLXVII mortuus est et sepultus in monasterio supradicto» (Sunifred). – Cf. la redacció definitiva, VI, 2-3, p. 27

7 bis. Ibid., després de Borrellum i de Mironem (III, 6, p. 6) dos reclams, però cap nota.

8. Ibid., a sota de obiit-defunctus est (111, 10-11, p. 6), i en interlínia : «et sepultus est in monasterio Riuipollensis. Aquesta menció s'aplica al comte Ermengol, fill de Sunyer, mort Baltarga.

9. Ibid., després de obiit (III, 12, p. 6), i en interlínia : «anno Christi ix» (Ermengol I). – Cf. la redacció definitiva, VIII, 6-7, p. 29.

10. Ibid., després de Barchinonensem (III, 13, p. 6), i en interlínia : «sub quo Borello IIII° [sic] fuit dedicatum monasterium supradictum anno Domini DCCCCLXXVII); darrera Barchinonensem un reclam, i en el marge superior : «Obiit uero dictus Borellus comes anno Domini dccccxcii. Cui successit» (hi ha una llacuna). Cf. la redacció definitiva, VII, 14-15, p. 28, on es llegeix: «Sub quo Borrello dedicatum fuit tertio», etc., i 19-20, p. 29.

11. Ibid., després de narratur (IV, 2, p. 6) una referència, i en el marge de la dreta : «Qui dictus Raimundus (Ramon Borrell], obisit anno Domini] mxvii. Cui succ[essit] eius filius. Sub quo anno Christi ixxxII) (hi ha una llacuna). — Cf., per la data de la mort de Ramon Borrell, la redacció definitiva, VII, 23, p. 29, i per la de 1032 (quarta consagració de Ripoll), X, § 2, 7, p. 31.

12. Ibid., sota de Bages (IV, 7, p. 7) un reclam, i en el marge de la dreta : «Obiit uero ipse MXXXv» (mort de Berenguer). — Cf. la redacció definitiva, 1X, 5, p. 30.

13. Ibid., abans de Raimundus itaque Beren garii (IV, 7, p. 7) un reclam, i en el marge de la dreta : «Hic autem? Raimundus Berengarii coram] Vgone cardinali et legato) ac plurimis magnatibus [intra pala]cium Barchinonense quaedam iura [... instituit que] Vsaticos barchinonenses

1. Posem entre claudátors, o substituim per punts, la part de les notes que varen ésser tallades pel relligador.

2. Autem, en nterlinia i d'una altra ma.

« AnteriorContinua »