Die werke der troubadours, in provenzalischer sprache, Volumen 2

Portada
Carl August Friedrich Mahn
Bey dem herausgeber, 1855
 

Páginas seleccionadas

Otras ediciones - Ver todo

Pasajes populares

Página 93 - Ai! senher reys valens, e que faran Hueimais armas ni gran tornei espes, Ni ricas cortz, ni belh donar ni gran, Pus vos no i etz qu
Página 180 - Li clerc si fan pastor E son aucizedor E semblan de sanctor; Quan los vey revestir, E pren m'a sovenir...
Página 249 - Restaur, sol qu' ab vos puesca trobar merce, A mon dan met quascun que per amie no m te. IV. Eayn. IV, 329. Lex. Eom. I, 473. Diez 478. Qui se membra del segle qu...
Página 181 - Son ab mens de valor Et ab mais de follor, Et ab mens de ver dir Et ab mais de mentir, Et ab mens de clercia Et ab mais de falhir.
Página 1 - Dalfins la pregava per lui, e s'alegrava molt de las cansos que Peirols fazia de la seror, e molt las fazia plazer a la seror ; e tant que la domna li volia ben e ill fazia plazer d
Página 192 - Algays, quar son de peior trafey; mas aisso es ben sauput, pieger es tracher que laire. Atressi com hom pot faire de covers morgue tondut, fai hom de trachor pendut.
Página 75 - Qu'en lieis los vole Dieus triar et assire. Ben ai estat a maintas bonas cortz Mas sai ab lieis trob pro mais que lauzar : Mesura e sen et autres bos mestiers, Beutat, joven, bos faitz e bels demors. Gen l'enseignet...
Página 139 - SENHER Blacatz, de domna pro, Bella e plazen, ses cor vaire, D' aut paratge e de bon aire Auretz totz bels plazers d' amor Ses far; o de tan gran ricor Vos retendra per drut baizan Sa donzella; e de mais re No vens l' un' a l' autra : e vueill be Que prendatz a vostre talan.
Página 136 - Et anc non fo hom a qui tant plagues prendre com a lui donar: el fo aquel que mamene lo[s] desmantenguz et aparet totz los desanparatz.
Página 39 - ... avia fait : q' una 5 l4 Jrt soa domna l'avia dit qu'ela no l'amaria, si non la fazia pregar a son marit. El vescoms fo molt alegres cant auzi lo vers , et apres lo voluntiers ; e can be lo saup cantet lo a sa molher. E la dona entendet lo tan tost, e recordet se de so c' avia promes a 'N Guillem ; e dis a si meteissa : Ueimais no m puesc defendre ad aquest per razo.

Información bibliográfica