suetuts usos e costums de la dita ciutat segons de aquells e aquelles la dita ciutat millor e pus plenament ha usat e de present use juran á nostre senyor deu e a la sua santa creu en lo dit nom aquells tenir e servar e aquells fer tenir e servar perpetuament e inviolable us.

(Quart libre de solemnitats e altres actes dignes de memoria ques fan en la ciutat de Barchelona.)

LO REY

Amats consellers e feels nostres. Gran es la dolor en que la nova de la mort del carisimo nostre Primogenit nos ha constituits e fora stada mult major sino tenguessem pensat ya del dia que fou nat havia de morir en lo lloch e temps que de alt fos ordenat. Fem gracies a nostre Senyor deu que sia mort tant catholicament com nos es scrit e en tant insigna ciutat e justa empresa. Quant à les coses de nostre stat per axó no duptam gens, ans ne vivim ben segurs e reposats, recordants nos qual es stada sempre vers nos e es acostumada de esser vers lur Rey e Senyor natural la fidelitat e amor dels Cathalans. Nos provehim de present ab diligencia en tot lo que necesari occorre per proseguir aquexa nostra empresa e provehirem deu volent continuament daçi avant ab mayor cor e diligencia que may: segons mes amplement vos será referit de part nostra per lo magnifich amat e feel Majordom nostre Thomas de Senaç lo qual de present vos tramettem per aquesta sola causa. Dantli fe e creença en tot lo que de nostra part vos dirá com si de nostra boca ho oieu. Vosaltres entretant feu e obrau en quant necessari occórrega com lo cas requer, e nos de vosaltres e de vostra molta fidelitat virtut e amor plenament confiam. Dada en lo nostre Castell de la Ciutat de Angiers á m de janer del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXXI.

a

13. Dijous a VIII del dit (octubre de 1472) á las v hores apres mig jorn se tench consell de xxxII en lo qual consell se poblicá certa capitulació feta en é per mitja de m. Gaspar feneres prevere de santa e bona vida é confessor del dit Rey (D. Juan). E apres la nit matexa se tench Consell de Cent Jurats sobre la dita capitulació e stigueren aqui tota la nit e lo dit consell remes totes les coses al consell de xxxII é á una dotsena que los consellers elegiren del consell de Cent Jurats.

Diumenge á xi del dit se tench consell de xxxII en lo qual consell se feu electió de dos consellers per anar al Senyor Rey per comunicar de la dita capitulació.

Dilluns á XII del dit envers les nou hores del mati los dos consellés que per lo consell de xxxII foren elets partiren de la present ciutat per anar al dit senyor per comunicar de la dita capitulació lo qual senyor era

a pedralves é anant hagueren nova com lo dit senyor venia a nostra dona de Jesus. E axi los dits consellers anaren allí e aqui trobaren lo dit senyor e feta llur reverencia segons se pertany é lo dit senyor los rebé molt benignament e ensemps entrarensen dins la sagristia de la dita sglesia e aqui stigueren ço es lo dit senyor Rey los dos consellers e m. Gaspar ferreres ab un secretari del dit senyor appellat Coloma e allí stigueren de les x11 hores de mig jorn fins a v hores de vespre e axi lo dit senyor sen torná la volta de Pedralves hon tenia lo camp e los Consellers sen tornaren en barçelona.

Dimars a XIII de dit envers les viii hores de matí los dits consellers e m. Gaspar tornaren al senyor Rey lo qual los sperá á Pedralves anant com foren á la primera creu de pedra la qual es appellada la Creu den Bergalló isqueren al encontra dels dits Consellers tres capitans del dit senyor Rey ab molta gent de armes, ço es, m. Joan de Vila pando Aragones m. Steve den Conau e m. Foya de Empurdá los quals reberen los dits consellers ab molta alegria ells acompanyaren fins a Pedralves hon lo dit senyor tenia son Real e alli stigueren los dits consellers negociant en lo dit senyor e menjaren tant quant alli aturaren en la taula del senyor Rey e stigueren allí fins lo dijous á vespre que sen tornaren en barçelona e tornats tantost la nit matexa feren aplegar consell de xxxi e x11 per cloure la capitulació feta entre lo dit senyor Rey e la ciutat. E de fet tots concordes lloaren e approvaren la dita capitulació.

Divendres a xvi de dit envers VIII hores tots v consellers ensemps ab lo sot-sindich de la Ciutat anaren la volta del palau Real hon trobaren Don Joan de Calabria loch-tinent del Rey Renat e aqui llegida una sedula per lo sot-sindich en la qual la Ciutat li retia la fidelitat per ella prestada al dit Rey avi seu. E fet aço de continent m. Luys Setanti e m. Joan Matheu Consellers se pertiren de sos companyons é anaren á cavalcar en casa de m. Luys Setantí hon staven ya las cavalcadures aparellades e de aquí pertiren e anaren la volta del portal nou é feren lo portal obrir perque tota la gent pusques exir com fins aquella hora stiguessen tancats durant lo maneix de la demunt dita capitulació. E apres los dits m. Luys Setantí e m. Joan Mateu tiraren la volta de pedralves hon lo dit senyor era. E foren alli vers hora de mig jorn tantost se meteren tots quatre segons havien acostumat. E stant axi per donar conclusió á la dita capitulació com vench envers les quatre hores apres mig jorn fou cridat que aportassen un misal lo qual fou aportat alli per m. Joan lambert procurador del dit monastir e aportat lo dit senyor Rey jurá tota la dita capitulació presents lo compta de Cardona e de prades Bisbe de Gerona compta de Golitzano siciliá don Anthon de Cardona don Matheu de Montcada Abat de Poblet, m. Joan pages é molts altres nobles homens e cavallés en gran multitut. E fet aço lo dit senyor isqué

del retret e fou en cambra major e parat devant la finestra de la dita cambra de peus vengueren molts cavallers gentils homens é ciutadans e molta altra gent los quals eren vinguts de barcelona per besar la ma e fer reverencia al dit senyor. E lo dit senyor los rebé ab molta afabilitat. E á cap de poch los consellers que aqui eren presens prengueren comiat del dit senyor e cavalcaren e axi aquella nit arribaren en barcelona vers les vi hores de vespre e foren fetes alimaries.

Disapte a XVII de dit á dues hores apres mig jorn lo dit senvor Rey don Joan vench la volta de barcelona per intrar en la dita ciutat é los consellers é vaguer é cónsols de la llotge ab prohomens é molta altra gent ab vi trompetes devant los dits consellers isqueren á camí del dit senyor fins á la creu de pedra appellada den Bargallo. E tots plagats vingueren la volta de Valldonzella. E aqui lo dit senyor feu cavallers m. pere serrer e m. Miguel de Montornes e m. Costallo uxer del dit senyor. E apres tirant la volta del portal de sant Anthoni hon lo baluart fou romput al mig endret del portal e del camí general e essent lo dit senyor dins lo baluart feu cavallers m. Bertran Dermandaris m. pere Joan ferrer ferrando de Rebolledo e molts de altres. E axi lo dit senyor intrá per lo dit portal e tirá dreta via fins lo portal de la bocaria. E apres tira rambla avall fins al portal de la dresana e per lo dormidor de Sant francesch. E per lo carrer ample fins als cambis e fins al born e per lo carrer de Moncada fins á la capella den Marcus e per la boria fins á la plassa del blat a sant Jaume al palau Episcopal hon lo dit senyor descavalcá per rahó com aqui li isqué la professó de la Seu hon lo reberen molt solemnament é de aqui avant lo amanaren fins al portal major de la Seu hon fou aparellat lo Bisbe de Gerona vestit com a bisbe é essegut en una cadira ab una vera creu en les mans e lo dit senyor se agenollá aqui é adorá la dita Creu é jurá tots los privilegis de la sglesia. E apres al costat del dit Bisbe intrarensen dins la Seu fins al altar major hon lo dit senyor feu oració. E apres á peu anaren la volta del palau Real hon lo dit senyor pres posada e foren sis hores de vespre.

Dijous a XXII de dit los honorables Consellers ensemps á xxIII promens ço es vi de cascun stament elegits per prestar la faeltat al senyor Rey anaren al palau Real e essent en la gran Sala del dit palau trobaren aqui lo dit senyor Rey lo qual seya en sa cadira Real e aqui prestaren llur faeltat al dit senyor Rey..

E assi se acabá la llamentosa guerra entre los Cathalans e lo Rey en Joan.

(Llibre de algunes coses assenyalades.)