Imágenes de página
PDF
ePub

ap mal afecte per lo bisbe de Urgell, mals afectats á la patria, fins á dir ap un consell de una vila alsarse un conseller de dit consell, dient ap puntadas de peu pagant en terra, dient no estimava en res los diputats; y aquesta persona si es gust de V. S.as será capturada i portada devant V.s S.as ap molts testimonis del dit consell: ya casi no gozan los bons parlar en aquesta terra: si V. S.as noy posen remeij sirá posible se aurán de preserir alguns scandols, pero parlen tant desvergonidament en favor del bisbe y del rey de Castella, com puguen V. S.as pensar. Aquí enviu un acte de V. S.as de un amaullenta del fadrí que done avís á V. S.as que va juntament ap esta, lo qual lo Sor. mels guarde molts anys de Arfá y Satembra á 17 de 1641. Juan Negra, capitá de almugavers.-(Archivo de la Corona de Aragón. Generalidad de Cataluña. Cartas comunes originales. Año 1641, Septiembre.)

[ocr errors]

NÚM. 800.

Carta de Alejandro Taberner á los Diputados.

=

Molt Illes. Sors. A mi y á Don Anton de Peguera anant á pendrer posessió de vnes Baronies, nos succehí un cas dels graves puguen succehir: referintme á la depositió del Dr. Philip Rovira, la qual va inclusa ab la present, que es la pura veritat, y amés del succehit, cometé dit capitá Negre grans danys, y en particular per esta ciutat, lo que puch asegurar á V. S. que no son sino segones intentions de interessos. Suplicant á V. S. done lo degut remey ab la brevedad posible, que será lo redemir tota esta pobra terra, y nre. Sr. á V. S. g.de y prospere. De la ciutat de Urgell y Setembre als 15 de 1641. Molt Illes. Sors. B. 1. m. de V. S.-Alexandre Tavarner y de Montornés.-(Archivo de la Corona de Aragón. Generalidad de Cataluña. Cartas comunes originales. Año 1641, Septiembre.)

NÚM. 801.

Carta del Dr. Felipe Rovira á los Diputados.

Trobantme en lo lloc de Ansecall, lo qual per trobarme Rector del Seminario desta ciutat de Urgell me está subjecte en lo civil y criminal, acudien en ell lo Sor. Alexandre de Taverner, corrent á la posta, y vehentlo molt espantat, me digué que alguns Miquelets lo anavan inseguint, y vist lo perill que senblants casos solen portar, acompany á dit Taverner y á don Anton de Paguera que en ma compania se trobava, al monestir y Iglesia de dit lloc, del que tinc feta depositió davant del Sor. Vicari general, y per lo que ses vist y tocat com á Sacerdot, descarrego ma concientia que dit Taverner es bon cavaller, y sens culpa en lo cas corrent, y que convé que V. S. pose remey en semblants excesos, pera evitar majors inconvenients y desastres, que porian succeir.

Lo Sr. Bisbe de Urgell estigué en esta casa del Seminari alguns tres mesos, la despesa dels quals es per avuy deguda á dit Seminari, y dita paga fa molta falta, per haver hagut de pagar dit Seminari trenta dos liures per la taxa feta per la subventió de la guerra, la cual se paga ab tota puntualitat per orde del Sr. Vicari general, per lo que suplico á V. S. manerá donar orde al Sr. Ardiá de Andorra, que de las rendas del dit Sr. Bisbe se pague dita despessa dels dits tres patges, que ademés se fará lo de justicia, será fer un acte de missericordia socorrent estos pobres collegials, y lo Sr. g.de á V. S. com est son capellá desija: de la Seu de Urgell als 15 de Setembre 1641. Lo Dr. Felip Rovira Rector del Seminari de Urgell.-(Archivo de la Corona de Aragón. Generalidad de Cataluña. Cartas comunes originales. Año 1641, Septiembre.)

NÚM. 802.

Carta de los Cónsules de Urgell á la Diputación.

=

Molt Ill.es Sors. Ab altra tenim escrit á V. S. la gran necessitat tenim de que lo Veguer residesca en esta ciutat, y

fins vuy nol havem vist; y ha molt temps que lo Consol en cap desta ciutat aporte lo bastó al gasto propri de sa casa, quens apar no es cosa justa guanye lo salari per qui no serveix, que de cadaldia tenim novedats, que alguns dies ha lo capitá Negre ab alguns soldats Miqueletes, es per assí, y començe de fer de les sues, com veurá V. S. ab vna carta y depositió del Rector del Seminari, Baró de Amerall, sobre de un fet, y assí nos amenaçe ab pretexto que te orde de Mossur de la Mota que ha de entrar en esta ciutat per grat ó per força; que nosaltres li havem impedida la entrada tenint intelligenties certes de ses males intentions, procurarem resistirli, sino es vingue ab ordes de V. S. ó son Consell, y axí suplicam á V. S. done orde á dit Veguer vinga si ha de venir, ó fer nova provisió de altre que convinga. Lo avís inclús es arribat en nostres mans per via de Rocabruna, Governador de les armes de Pallás, del que avem fet notable sentiment, qué ciutat que ha servit ab tot lo que li es estat posible á la Provincia, la hagan posada ab tal predicament. Suplicam á V. S. ordene que dit Rocabruna, digue y averigue per quines vies á tingut lo dit avís, á efecte que en cas se trobás haberhi alguns desta ciutat culpats, procurarem ab totes veres sien castigats, y quant nostres forçes noy abasten, demanantli favor de V. S. de qui sempre confiam. Fem á saber á V. S. com ab lo Ill. Capitol desta Catedral havem fet amistat y concordia de bona germandat: per lo que vehem es cosa convenient per lo be de la Provincia, donam les gracies á nre. Sr. suplicanti no lans vulle conservar per llarchs anys y á V. S. g.de y prospere. De la Seu de Urgell als 15 de Setembre 1641.-Molt Ill. Sors. B. 1. m. de V. S. -Los Consols de la ciutat de Urgell.-(Archivo de la Corona de Aragón. Generalidad de Cataluña. Cartas comunes originales. Año 1641, Septiembre.)

TOMO XXIII

24

NÚM. 803.

Carta de los Cónsules de Puigcerdá á los Diputados.

=

Molt Ill.es Señors Deputats. Inseguint lo orde tenim de V. S. havem assistit en las capturas de Jaume Morer, don zell, y Joan Morer, burgés, de les quals la gent de consell y lo poble han fet admiratió, perque nunca se ha vist ni ohit de ells cosa sonant adiuertiment de la defensa de la Patria y Provincia, ans be molt effectes á ella, y en las occasions de llevas de soldats nos han animats offerint á la Vila personas y diner: van aquí ha presentarse. Supplicam á V. S. vulla remirar la justicia de aquells, y aconsolarlos en llur honor guanyada, com de V. S. speram, á qui Deu guarde. Puigcerdá y Setembre als 16 de 1641. Los consols en primer y quart grau de la vila de Puigcerdá.-(Archivo de la Corona de Aragón. Generalidad de Cataluña. Cartas comunes originales. Año 1641, Septiembre.)

NÚM. 804.

Carta de los Conselleres de la Junta de Guerra de la Ribera de Tremp á los Diputados.

Molt Ill. Señor.=Joan Llenes y de Montany, altre dels Consellers que te nomenats esta terra pera les coses de guerra, va ahí á representar y suplicar á V. S.a algunes coses que importen moltíssim á la siguritat de ella y de tota la Provin cia: servirás V. S.a donarli tota fe y crehensa. G.de Deu á V. S. Trem y Setiembre 17 de 1641. Lo ca. Joan Mena.= Los consellers de la junta de guerra de la ribera de Trem y conca de Orcau.

Súplica incluída en la carta anterior. Molt. Ill.es Sors.= Les Universitats y poblats de la Ribera de Tremp y conca de Orcau, Sotsvegaria de Pallás, attenent als evidents perills corren en les fronteras de dita terra de las invasions dels

enemichs, y que se assercavan ad aquellas, volent prevenir á la guarda de ses fronteres y á dites invasions en deffensa de tot lo principat, desdel principi de les turbacions, ordenaren un Concell de guerra de tretse persones que son lo official Ecclesiastich, Guardiá dels Caputxins, Prior dels Dominicos, lo Consol en cap, Don Pedro Vilanova y Joan Francisco de Sulla, tots de la vila de Tremp, lo Dr. Diego Figuerola de Talarn, lo Dr. Micer Rey y Joan Sulla de Salas, lo Gobernador de la Baronía de Orcau, lo Balle General de la Baronía de Abella, Joan Llenes y de Montay de Figuerola, y Rocafort de Guardia, ab llarchs poders de tractar y resoldrer les coses tocans á la guerra en deffensa del Principat, assenyalant per puesto pera conferir, lo monestir dels Caputxins junts los murs de la vila de Tremp, ahont se aiuntan en totes les ocasions se offerexen per dits negocis.= Lo dit Concell attenent que los enemichs de cada dia se anavan assarcant á ditas fronteras, y los perills eminents que corrian de invasions, pera poder ab major brevedat y puntualitat acudir á impedirlos la entrada dins lo principat, y per aquelles fronteres, les dividiren en quatre puestos, per los quals podien entrar; dividint la terra en quatre cortels, ab sos capitans, officials y soldats, assenyalant á cada hu de aquells los puestos ahont havian de acudir en cas de rebato y invasió, y pera vuy están ja en dits puestos, per tenir com tenen los enemichs á mitja llegua de dites fronteres. Lo mateix Concell ha advertit, que per falta de cabos y persones ben dixiplinades, en la guerra necessarias perals bons successos, convenie que sen procurás, resolgué se acudís á V.S. y sels representás supplicant fos servit enviar en dites fronteres, algun, ó alguns cabos que apareguen convenients, sens empero derogatió ni diminució de las facultats y prerrogativas del gobernador de las armas en ditas fronteras, que vuy es Joseph de Rocabruna, del qual es te tota satisfactió y es molt affecte á la terra, juntament ab doscents infants y sinquanta soldats de acavall, dels pagats y monicionats per lo Christianissim ó Provincia, que á mes de ses persones, disciplinarán y encaminarán los poblats de aquella terra

« AnteriorContinuar »