Imágenes de página
PDF
ePub

á aqueixa ciutat los Srs. Diputat y conceller, per enviar correus al enemich y cartegarse ab ell, y que eren traydors á la terra, y que sino degollavan á tots los cavallers, no fariam cosa bona, y altres paraules occasionadoras de algun gran motí, y axí per la reputació dels Sors. Diputat y conceller, y per lo benefici publich y quietut del Principat, encontinent despatxarem vn propri en França que ha donadas las cartas que dit Jofre aportave, y havem manat rebrer informació del que dit Jofre digué: y axí ne donan avís á V.a S.a perque sia servit (atés es cosa tocant á la reputació de vn Sor. Consistorial de aqueix molt Ille. Concistori) tenir á be ques fassa vna demostració de castich, qual de dret pot ferse, y demana la concorrencia destos temps en tant perniciós exemplar, ó altrement ordenar y disposar lo que aparega mes convenient, que en tot seguirem la disposició de V. S. que es cert será la mes acertada. Deu nre. Sor. á V. S. guarde. Gerona y Juny 14 de 1641. Molt Ille. Sr. De V. S. molt afectats servidors.=Los Jurats de Gerona.-(Archivo de la Corona de Aragón. Generalidad de Cataluña. Cartas comunes originales. Año 1641, Junio.)

[ocr errors]

NÚM. 769.

Carta de D. José de Sacosta á los Diputados.

Molt. Illre. Sor. Don Gaspar de Llupiá va á representar lo que jo ab moltes cartes tinc escrit ha V. S.a: sert que es llástima que un servey tant señalat se li logre tant mal de que en la millor ocasió age de desmuntarse aquexa compañía per falta de asestirla ab ses pagues. V. S.as resoldrán lo mes asertat, y á mi me manarán lo ques deu fer en servirlos: jo así com tinc dit ab moltes ocasions, nesesito de mes cavallería, y mes ara que temo que no poden lo enemic socorrer á Tarragona, dará ab sa armada en aquest Ampurdá, i ja de aver diner pera pagar, podrán V. S.as ordenar que esta companya de Llupiá pase así. Deu á V. S.as guarde de Figueres Junii als 21 de 1641. Don Joseph de Çacosta.-(Archivo de la Corona de Aragón. Generalidad de Cataluña. Cartas comunes originales. Año 1641, Junio.)

=

NÚM. 770.

Otra carta de D. José de Sacosta á la Diputación.

Molt Illre Sr. Am aperegut convenir de que estig V. S.a informat de las cosas del Ampurdá en lo estat present. De les de Roselló sabrán per altri que ne estará millor informat que jo, que noy he tingudes ni y tinch les mans en res, per ser axi la voluntat de sos antessesors de V. S.a Tot lo servey que fan aquestos poblas de gent per al oposit de la plaça de Rosas, lo he reduhit aque sia fixo y no mudat com solian. Pagan los pobles dos reals cada dia per cada soldat que tenem obligatió de fer; les plaçes que pagan estos pobles no passan de quatra centes, y de elles se pagan capitans y demés officials de las compeñyes, ab que restan poches mes de tres sens sinquanta, que son los soldats que están y asisteixen en aquests puestos, ab sis compeñyes, les quals están quatre en Castalló de Enpurias, de les quals ne entra una cada nit de guardia al fortin que he manat fer á la vinguda de Rosas á Castalló per la marina, que lo he fet fer sens gasto de la generalitat, y es de gran convenientia y defença de aquella canpanya y en cas de poder del enemich que volgués assitiar, ho per ante pressa pendre á Castelló, ha de rendir primer lo fortin, lo qual no obstant que es capás per ha tressens homens, está en deffensa ab sinquanta.= Castalló necessita de sissens homans de guarnitió sens los naturals: no ni ha sino les dites quatre conpenyes que constan de pochs mes de dos sens homans. Palau necessitá de dossens, no ni ha sino una conpanya que consta de poch mes de sinquanta. Es Palau á poc mes de tiro de artillaría de Rosas, puesto que exint lo enemich á la volta de terra es força topetar ab dit castell. En Pau tinch una conpanya de sinquanta homans: está aquest Castell de Pau serca de Palau, per hont lo enemich a de passar per ha poder correr la conpanya á la volta de Peralada: necesita per lo menos de haver hi sent sinquanta homans: Estich al cuidado de so

=

correr aquestos puestos ab los sommatens, en cas que lo Enemich los envestís, y ab la cavallería que tinch en lo Enpurdá que son de present la conpanya de Francisco de Canter, y mitja conpanya de Salvador Balla, y la tropa del Capitá y Prebost General Vilavella, que constan, la de Canter de quaranta sis cavalls, la de Balla de 25, la de Vilavella no sé, que no li he encara passat mostra per ser vingut poch ha de Barcelona tindrà trenta y tants cavalls. Tinch las repartidas, la de Canter per guardia de la volta de Pau y Palau; la de Balla y Vilavella, per guardia del fortin y marina; está la cavallería per falta de diner mal pagada, á la de Canter, se li deu en fins any passat, de mes y mig; á la de Balla un mes y vuyt dias; á la de Vilavella un mes y mig, y com aquest es pahís que al soldat no se li dona res sens diner, y yo nols sufro llibertats ni busques, pateixen molt en faltarlos la paga. Estich segur que V. S.a se desvella en buscar modo pera que y aji diner, puig sens ell nos pot fer guerra. Los sous que paga la Generalitat en lanpurdá, son lo meu y lo del Mestre de camp Don Llorens de Sinisterris, y lo de mon Sagratari y de un ajudant meu, que per la necessitat que ne tenia, lo crihy al primer maig proxim passat ab vint y sinch lliuras de sou lo mes; que servirá V. S.a de enviarli patent: la data del dia tinch dit, lo nom del ajudant es Banet Mallol. Mes, se pagan vint lliures de sou á un ajudant que te no mes Don Llorens de Sinisterris, y pagas sou al sirurgia major, que los assenyalá lo oidor militar ó diputat Temarit, y pagar lo sou als officials y soldats de Cavall, pagantsie sinch lliuras lo mes; al monissioner de guerra que jo lo he reduhit lo sou, que lo oidor militar lin havia senyalat quinze; páganse deu lliuras lo mes de sou al pagador, qui es Maurici Millacós, tauler del General, aquests sou los sous y gastos que fa la Generalitat en lo Enpurdá. Está lo pahís prou quiet, si be no acudint en la paga als soldats de cavall temo alterations, perque será força, ho lisenciarlos, ho allergarlos la ma de podersie buscar la vida, la una y laltra cosa es gran deservey de la Patria, y qualsevol de ellas me han (de) causar á mi molts grans

perills y disgusts. Tinch alguns presos per amotinadors: procuro provarlos la culpa pera darlos la pena. Enpuries hi fet fortificar, y está guardada per los naturals y convehins.= Los enemichs de Roses i van tots los dias, si be de molts ha esta part sempre sen tornen ab perdua de ells. En aquella plaça sels es gastat lo blat que se estat picat de uns cuquets négres; lo vi sels es tornat vinagre; pateixen ja molt, y de un mes á esta part sen son comensats á venir alguns soldats, y sis portuguesos que ixiren y sen vingueren dos dies fa, diguéren que tots quans portuguesos y ha dins sen vindrán, en poder, y diu que son mes de sent: ab diligentias los ajudaré á que vingan. Los soldats que son en Rosas serán setsens infans y sinquanta cavalls, si be de quatra ó sinch dias á esta part los ne havem morts vuyt ó deu cavalls. De Coplliure y Perpinyá tenbé sen venen alguns soldats del enemich, á hont diuan quey ha gran falta de viures: estich sobre pactes de llibrar tots los presos que tinch en Roses per via de trueques. Per estar mes cercha de Rosas, desistjó anar estar en Castalló, attés que en Figueres no tinch res que fer: aguardaré sols llisentia de V. S.: attés que nostra gent continuament tots los dias pelean ab los enemichs que ixan de Rosas se gasta una infinitat de munision de guerra, y non tinch ja de reserva mes de lo que va ab esta nota.= Pólvora, desaset quintars. Ballas, onze quintars. Corda, devuyt quintars. Suplico á V. S.a que en la primera ocassió mane enviarmen, ab que no tinch altro que avisar ni que advertir per ara: aniré ab puntualitat avissant de tot lo que convinga. Deu á V. S.a g.de De Figueres á 9 de Agost de 1641. Molt omil servidor de V. S.a-Don Joseph de Çacosta.-(Archivo de la Corona de Aragón. Generalidad de Cataluña. Cartas comunes originales. Año 1641, Agosto.)

[ocr errors]

=

NÚM. 771.

Otra carta de D. José de Sacosta á la Diputación.

[ocr errors]

Molt Illres. Señors. Ab la relació que tinch enviat á V. S. del estat de las cosas destas parts del Enpurdá, advertía ab

lo perill que estaven estas compañías de cavalls, de desferse, faltantlos la paga de son sou. A la del Capitá Francisco de Canter, no obstant quels fas donar á menjar á credit pera soldats y cavalls, me ha avisat lo tinent della esta tarda que no li son restats sino setse cavalls dels mes dolents, que los demés se son fugits los soldats, y sen han aportat los cavalls, de ques deu fer V. S. un gran sentiment, y notable exemplar ab estos soldats, que com tots son de Rosselló sen son passats allá. En aquesta compañía se li compraren tots los cavalls de diner de la Generalitat, y no obstant açó, no ni ha ningú de marcat per lo General: no sé qué rahó destat han tingut los Srs. Deputats passats en no ferlos marcar tots. Jo al principi quant governave sol en estas parts antes que lo Sr. Deputat Tamarit hi arribás, los feya marcar, y sa S.a també ho proseguí alguns dias: ara estos cavalls de la compañía de Canter, que serán passats de trenta, serán dificultosíssims de cobrar. V. S. podrá escriurer al Sr. Bescompte de Harpejon mane capturar los soldats y recullir los cavalls, que si jo en Rosselló hi tingués ninguna ma com no han volgut que lay tingués los Srs. Deputats passats, ni estos se foren atrevits á fugirhi ara ab los cavalls, ni las dos compañías Cathalanas que son allí no haurian viscut ab tanta llibertat, si be hauria procurat fossen estades mes ben pagades. També podrá V. S. ordenar al capitá Canter en que faça diligencias en cobrar dits cavalls de sa compañía, y munte gent en ells de mes satisfactió, y quant estos cavalls nos cobren, me apar haurá V. S. de agregar los que restan á altra compañía, ó reffer aquesta, puys no es be que per setse cavalls se paguen sous de Capitá, Tinent, Alferez, Furriel y trompeta. Yo resto assí ab tant poca cavallería, que temo moltas inquietuts, y resta assó ab gran perill, venint de improvís armada del enemich á Rossas com es molt factible. Podrá V. S. si es servit per ara enviarme de prompte los vint cavalls que son aquí de la Compañía del Capitá Salvador Batlle, y diner, ó modo pera sustentarlos, y als que son assí, que estich tant falto dell, que ni pera un correu ni pera donar quatre reals á cada soldat dels que cada dia arri

« AnteriorContinuar »