Imágenes de página
PDF
ePub

valls y la gent ab ánimo, y los mal effectes la contractació ab los de Aragó, privats.-Dos casats Catalans que estaven en Çaragoça son vinguts, y me an referit per cosa certa, que diuen que los Aragonesos an promés soldats per la ralla, y de aquells tenen de axir de Çaragoça part, y que se suscitá una gran questió y avalot per quant los fadrins diuen que no volen axir que no isquen los casats, y los casats que no isquen los fadrins primers, y sobre de aquesta questió se va solicitant altre, que los casats y fadrins no volen axir que no isquen los cavallers, que resultará no axir ningú, ó ques suscitarán grans questions: Deu los ne don tantes com yo desig.-Joan Pau Balasch, aiudant provehedor, es arribat assí; se li ordenat vaia al Vandrell per fer allí vn magatsem de palla, fent aquella aportar en temps per las vniversitats circumvehines, pero faltan axevagons, perque los que assí se son trobats serán alguns 25: es anat ab carta de don Johan Argençola á Belpuig, dupte no sien á Leyda y axí de aquí se aurán de provehir si no ni a: V. S. se servirán de ferne fer perque abs ells se estelvia molt, per portarni molt mes, y nre. Sr. me guart á V. S. Valls 28 Setembre 1641.b. 1. m. de V. S. Rossell, Conseller ters, Coronell.—(Archivo de la Corona de Aragón. Generalidad de Cataluña. Cartas comunes originales. Año 1641, Septiembre.)

[ocr errors]

NÚM. 718.

Carta de la Diputación á La Motte.

Al Exim. Sor. de la Motta. Ex.m Sr. Algunas personas zelosas del be de la Provincia nos han representat la quexa tenen moltas vilas de la ribera de Segre, del mal tratament fan per allí los soldats de cavall francesos governats per Mussur Rijol? y dels latrocinis, axí per los camins com en las casas se fan cadal dia, representantnos lo molt gust tenen en assó alguns mal affectes, y també veurer la gent que com a fronterisa, lealment y de veras han defensat la frontera del Principat, y que ara comensan los vexats á mudar de llen

TOMO XXIII

17

guatge, y temem alguna gran conmoció, y axí demanan ins pregan que no attenent al que fins vuy han patit en robos de sitjes de ordi y blat, y en los camins, de tot lo que han pogut robar y en las casas, sels restituesca cosa: voldriam si posás lo orde es just, y que cessen de molestar á ningú, que seria la total perditió sua y de la Provincia, y axí supplicam á V. Ex. puix esta tant cerca, sie servit ordenar lo remey necessari y tant convenient y esser com es rahó y justitia, y molt del servey de Deu de sa magestat y be de tota la Provincia y nostre Sor. şie en guarda de la Exma. persona de V. Ex. Barcelona y Noembre á v de MDCXXXXI.=Lo Doctor Don Bernat de Cardona. Los Deputats, etc.—(Archivo de la Corona de Aragón. Copiador, primer registro, trienio de 1641, fol. 196.)

[ocr errors]
[ocr errors]

NÚM. 719.

El Cabildo Catedral de Lérida al Consejo de Ciento.

Molt Illres. Srs. Concellers de Barcelona. La necessitat en questam en esta ciutat y comarca, per veurens inuadits del enemich combaten la vila de Almenar, la qual segons carta del capitá Guerris, está entrada, y sols se sustenten lo castell y la Iglesia y se te poques confianses de poderse sustentar dos dies, nos compelleix á fer aquest propri, donant havís á V. S.a de la necessitat gran tenim de socorro, per que perduda exa plassa, te lo enemich lo pas franch pera esta ciutat y pera Balaguer: lo socorro dels poblats es vengut molt poch á poch y quant vinguen com han de venir porá ser nos sian á temps al socorro del camp: tenim intelligencia que mossur de la Mota fins air está queixós de no haver vist ningú de Balaguer, y se diu que en Balaguer havie arribat molta gent de armes que venien al socorro y quels tenen allí enclosos sen deixarlos eixir: alguns ben intencionats presumen que lo coronel per eixir ab molta quantitat de gent los deté, per no atrevirse passar ab seguretat ab poca gent al socorro: altres murmuren que fore altra intenció. Avuy en

tre dos y tres de la matinada havem sentit tres tirs de artillería: no sabem lo que será perque tingueren anit intelligencia que mussur de la Mota volie socorrer la plassa fent des mans al enemich, ins done molt gran cuidado per la poca infantería que te y estar lo enemich tant poderós, que segons la fama, passe de dos mil y sinchcents cavalls y deu mil infants, y son la maior part aragonesos, y cada dials entre de allí socorro, esperam que en estos treballs nos socorrerá y aconsolará com confiam V. S.a á qui lo Sr. g.de Leyda y Nohembre als 8 de 1641. Los Degá y Canonges de la S.ta Iglesia de Leyda.-(Archivo municipal de Barcelona. Cartas comunes originales de 1641 y 42.)

[ocr errors]

NÚM. 720.

Carta del general La Motte á los Concelleres.

Ill.mes Seig.rs-Jay receu celle que vous maves faut la faveur de mescrire, par on V. S. I. me tesmoignent la joye que vous aves receu de ce qui cest passe à la levée du siege de Almenar par les ennemis. Je vous en suis oblige, et mestime bien fort destre dans les bonnes graces de V. S. I. Jesseray par tous moyens de me les conserver.-Jay dessa mande á V. S. I. comme les ennemis avoient essayé de surprandre le chateau delgaire, et comme les francois que jay mis dedans les en onc rudement repousses, du depuis Ils se sonc retires dans leurs quartiers, et Jespere que deanc peuc de temps, Jes seronc contrainés? de se retirer plus loing, puisque quantité de leurs cavaliers qui se viennenc à rendre tous les jours, nous asseurent quils onc grande necessites de viures, voyant mesme que je faict fortiffier, Almenar, Algraire et Ayetonne, en sorte quil ny aura plus rien à craindre.— Mr. de S.t Germain ma mandé quil à faict arrester des francois, acusés de faire de la fauce monnoye. Je seray tres aise qu'on leur face leur proces et que sils se trouvent coulpables quils soient chaties, comme aussy tous les aultres que se trouveront convainens de quelques crimes. Jen laisse la pu

[ocr errors]

nission á V. S. I. et vous prie de croire que je suis plus que personne du monde. Ill.mcs Seig.rs Vostre tres humble et tres affectionné serviteur, La Motte houdencour. A Leyda le 16 nov.bre 1641. Aus Ill.mes Seigneurs les Conseilliers de la cite de Barcelonne.-(Carta autógrafa: lleva en el sobre, en lacre rojo, dos sellos con el escudo de armas, con sedas de color rosa.)-(Archivo municipal de Barcelona. Cartas comunes originales de 1641 y 42.)

NÚM. 721.

Nombramiento de D. Luis de Peguera.

=

A Don Luis de Peguera. La necessitat qui hia en aquellas pars de Lleida de sa presencia y asistencia de vna persona de autoritat y respecte, per la bona directió de las armes y felices progressos desta Provincia, fortificatió y custodia de aquellas fronteras, inseguint la deliberatió per nosaltres y per consell de Guerra precehint vot y parer dels brassos generals, havem nomenat per al dit effecte la persona del molt Ille. Sr. Joan de Amigant, oidor militar, lo qual se ha partit prest desta ciutat pera la de Lleida, y desijant nosaltres açociarli una persona eminent en qualitat y experiencia en coses de guerra, havem llansat ma de la de V. M., indicant ser la mes á proposit que poriam trobar. Per so supplicam á V. M. sie servit acceptar nostra bona voluntat y tenir á be de emplearse en fer aquest servei á la Provincia y á nosaltres esta mercé, y ab tota la brevedat possible desembarasarse de sos nogocis y venir á esta ciutat, que lo señor Oidor importa se despedesca prest, que la necessitat ho demana. Guarde Deu á V. M. Barcelona y Noembre als xv de MDC.XXXXI. Lo Doctor D. Bernat de Cardona. Los Deputats, etc.—(Archivo de la Corona de Aragón. Dietario. Primer registro, trienio de 1641, fol. 213.)

=

APENDICE IV.

CONDÉ EN EL ROSELLÓN.

NÚM. 722.

Carta del Conde Jerónimo Rho á Felipe IV.

Señor. En carta de 24 de Deziembre dí quenta á V. M. de las materias de Justicia, assi de la Jurisdiccion militar como de la hordinaria, por lo tocante á la gouernacion destos Condados, y Repressenté el mal prozeder de los ministros que asistian al Gouernador con que embaraçauan el Real Seruicio de V. M., y el celo con que executé la ressolucion de prenderlos, encargando la buena direction de los negocios al Auditor del Conde Duque Don Iñigo de Azebedo que haze oficio de Auditor general, con que han tomado diferente forma, y despues de cumplidos los pregones con que fueron citados los ausentes, llamando á los naturales y vezinos desta villa que asisten entre los Rebeldes del pays para que viniessen á continuar auitacion debajo del amparo de las armas, prorrogándoles el tiempo y haciendo publicar vn yndulto y guiaje para que pudiessen venir seguros á valerse de la clemencia de V. M., eceptuando los autores y cauos desta alteracion. Y por no hauer obedecido, se prozedió centra ellos declarando hauer incurrido en el crimen de Rebelion y lessa Mag.d in primo capite, expressando los nombres y calidad de los Reos que quedan condenados en pena de muerte, y confiscacion de todos sus vienes, y se ha dado principio á ella por los oficiales de la gouernacion á quien he encargado la buena quenta y razon, como hacienda que se a aplicado al Real Patrimonio de V. M. El nuevo gouer

« AnteriorContinuar »