Supervivent d'un cant remot: Inclou recurs digital

Portada
Grupo Planeta Spain, 2 de nov. 2012 - 128 pàgines

Aquesta antologia de Josep Carner vol apropar a un públic ampli l'obra d'uns dels grans poetes de la literatura catalana contemporània

La poesia de Josep Carner és un bon exemple de com ha evolucionat el gènere en la literatura catalana al llarg de bona part del segle XX. Els seus inicis queden perfectament emmarcats dins del Noucentisme i la seva obra exemplifica molt bé, tant la fixació de l'estètica més característica del moviment com, immediatament després, l'evolució d'aquesta mateixa estètica cap a nous camins i noves propostes poètiques més directament connectats amb el postsimbolisme i amb els corrents predominants en el panorama internacional.La selecció de textos que aquí es recull i s'analitza té la virtut d'exemplificar molt bé tota aquesta trajectòria, per la qual cosa constitueix un material bàsic perquè els lectors puguin endinsar-se en l'obra d'un dels escriptors que han influït més en la consolidació a Catalunya d'una llengua i una literatura plenament modernes.L'estudi preliminar i els complements didàctics han anat a cura de Jaume Aulet, professor de literatura catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona.

 

Pàgines seleccionades

Continguts

Secció 1
1903
Secció 2
1904
Secció 3
1906
Secció 4
Secció 5
Secció 6
Secció 7
Secció 8
Secció 16
Secció 17
Secció 18
Secció 19
Secció 20
Secció 21
Secció 22
Secció 23

Secció 9
Secció 10
Secció 11
Secció 12
Secció 13
Secció 14
Secció 15
Secció 24
Secció 25
Secció 26
Secció 27
Secció 28
Secció 29
Copyright

Frases i termes més freqüents

Sobre l'autor (2012)

Josep Carner (Barcelona, 1884 – Brussel·les, 1970) és un dels grans poetes del segle XX. Entre els trenta i els quaranta anys, mentre encara residia a Catalunya, va donar mostres de la seva primera plenitud amb llibres tan extraordinaris com La paraula en el vent (1914) o L'oreig entre les canyes (1920). Des del 1921 va viure a l'estranger, primer com a membre del cos diplomàtic espanyol i, després de la guerra civil, com a exiliat. El veire encantat (1933) és un dels llibres cabdals de la seva segona plenitud, que culmina amb l'obra mestra Nabí (1941). L'última gran fita de la seva llarga trajectòria va ser el volum Poesia (1957), en què va refondre els llibres anteriors, va corregir molts dels poemes antics i n'hi va afegir de nous.

Informació bibliogràfica