Curiosidades gramaticales, gramática ampliada del idioma español, lenguas y dialectos de la Península Ibérica y vocabluarios de lenguas exóticas

Portada
G. Gili, 1925 - 492 páginas
 

Páginas seleccionadas

Otras ediciones - Ver todo

Términos y frases comunes

Pasajes populares

Página 231 - Nuestras vidas son los ríos que van a dar en la mar que es el morir; allí van los señoríos derechos a se acabar y consumir; allí los ríos caudales, allí los otros, medianos y más chicos, allegados, son iguales los que viven por sus manos y los ricos.
Página 404 - Pero torna, i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l'embanyada testa amb un gran gesto tragic; parpelleja damunt les mortes nines, i se'n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil-lant pels camins inoblidables, brandant llánguidament la llarga cua.
Página 197 - Acude, corre, vuela, traspasa el alta sierra, ocupa el llano, no perdones la espuela, no des paz a la mano, menea fulminando el hierro insano.
Página 481 - EL ASNO CARGADO DE RELIQUIAS De Reliquias cargado, un Asno recibía adoraciones, como si a él se hubiesen consagrado reverencias, inciensos y oraciones. En lo vano, lo grave y lo severo que se manifestaba, hubo quien conoció que se engañaba, y le dijo: — Yo infiero de vuestra vanidad vuestra locura; el reverente culto que procura tributar cada cual este momento, no es dirigido a vos, señor Jumento, que sólo va en honor, aunque lo sientas, de la sagrada carga que sustentas.
Página 154 - No admite la z antes de la c, pero tiene las irregularidades siguientes: Hago. Hice, hiciste, hizo, hicimos, hicisteis, hicieron. Haré, harás, hará, haremos, haréis, harán. Haz tú, haga él, hagamos, hagan ellos. Haga, hagas, haga, hagamos, hagáis, hagan. Hiciera, haría, hiciese; hicieras, harías, hicieses; hiciera, haría, hiciese; hiciéramos, haríamos, hiciésemos, etc. Hiciere, hicieres, hiciere, hiciéremos, etc. Hecho.
Página 228 - En esta situación tan lisonjera llega la despensera. Oyen el ruido, corren, se agazapan, pierden el tino, mas al fin se escapan atropelladamente por cierto pasadizo abierto a diente. — ¡Esto tenemos!, dijo el campesino, reniego yo del queso, del tocino, y de quien busca gustos entre los sobresaltos y los sustos.
Página 402 - ... sent l'ala gegantina remoure son fullam. Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta; revincla per les roques sa poderosa rel, té pluges i rosades i vents i llum ardenta, i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta de les amors del cel. Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge: domina les muntanyes i aguaita l'infinit; per ell la terra...
Página 382 - Quiero fer una prosa en roman paladino, En qual suele el pueblo fablar a su vecino, Ca non so tan letrado por fer otro latino, Bien valdrá, commo creo, un vaso de bon vino.
Página 405 - El rabadán le vació un ojo. El otro Se le enteló. La vaca es ahora ciega. Va a abrevarse a la fuente como antaño, Mas sin el firme paso de otros días Y sin sus compañeras. Marcha sola. Sus hermanas, por cimas y collados, En la paz de los prados y riberas, Hacen sonar la esquila, mientras pacen Hierba fresca al azar. Ella caería. Da con el belfo en el pilón gastado; Retrocede atontada, pero vuelve; La testa inclina al agua y bebe en calma. Bebe poco, sin sed. Después eleva Al cielo la testuz...
Página 404 - D'un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre se li ha posat un tel: la vaca- és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d'altres vegades ni amb ses companyes, no: ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l'esquellot, mentres pasturen l'herba fresca a l'atzar...

Información bibliográfica