Dones i identitats: Realitats i imaginarisIsabel Marcillas Universidad de Alicante, 1 sept 2017 - 186 páginas Aquest llibre presenta una selecció d’articles d’especialistes diversos en els quals s’analitzen visions i interpretacions de la imatge de la dona. Aquesta tasca es porta a terme a partir de perspectives interdisciplinàries que abracen tant la literatura com la pintura o la dansa, passant pels rols estereotipats que en promouen el cinema o la televisió. Isabel Marcillas (Ed.) és professora en el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. Com a membre del Grup d’Estudis Transversals, centra les seues investigacions en estudis culturals sobre la identitat, l’alteritat i la memòria amb un enfocament de gènere. |
Índice
PRESENTACIÓ | 11 |
Canigó gairebé trenta anys dexpressió literària Les veus femenines | 31 |
relacions intertextuals | 45 |
escolte amb els ulls els ancestres Els universos dAgnès Agboton | 65 |
Lo dual y las relaciones especulares entre la obra poética | 85 |
autobiografía identidad sexual | 111 |
Construcción de la identidad de género a través de la televisión | 131 |
Mujer y violencia audiovisual massmediática | 161 |
La mujer cineasta Un hecho diferencial? | 175 |
Términos y frases comunes
Agboton Agnès així això Alison Bechdel altre amb els anys aquesta audiovisual Aurèlia autobiográfico autora bailarín Barcelona Benín Canigó canvis Carme Riera catalana cine de acción cinema cinematográfico Clint Eastwood construcció coreografía cuerpo d’Agnès d’altres d’aquest d’una Dahomey danza dels després dues encara escriptores està estereotips exemple feminista film fins Frida Kahlo Fun Home gènere gòtica Grose havia història identitats femenines l’autora L’estiu de l’anglès l’home l’obra l’univers Laura Prats lesbianas lesbianas de cuidado literari llengua llibre madre Marçal Maria Maria Aurèlia Capmany masculina mateix Maya Deren mitjançant models molt movimiento mujer mujeres mundo narrativa novel·la núm obres paraula películas perquè personatges poema poemari poético Porto-Novo pròpia protagonista quan què relación Riefensthal s’hi segle XX segona sempre sense seua seva sexe sexual sobretot social societat també través treball trets trobar trobem unes vaig veu poètica violencia de género violencia machista vodun