Memòria i identitat

En aquesta publicació de Mercè Díaz: Memòria i Identitat, és present de manera inequívoca la filiació entre la memòria i la identitat, on ambdós camins convergeixen en el fet de l’existència. Tracta l’autora, a la seua reflexió, tant teòrica com plàstica, de significar que la memòria ve a ser la suma de records que confirmen el jo.

Quant a la identitat s’hi manifesta la anàlisi de les tendències actuals devers l’anulació de la biodiversitat cultural dels pobles. I el treball de Mercè Díaz tracta de posar en valor la pertinença de la vinculació a les coordenades espai – temporals de l’àmbit memòria – identitat.

Així doncs, els exploradors urbans (URBEX), recullen la informació que faciliten els espais oblidats, o bé abandonats, de les ciutats, confirmant les deixalleries emotives que hi viuen al seu si. Un món obert, en les absències i presències als espais deshabitats.

L’artista, des del seu punt de vista emès, ens fa trasllat de l’experiència i anàlisi pròpies, tot indicant que paga la pena, una vegada efectuades, compartir-les amb els altres. Sempre caldrà fer un esforç d’alteritat.

També, en aquest tan acurat treball de recerca plàstica, i que s’hi manifesta en aquesta publicació, i la qual evidencia un llarg camí de formalització expositiva, hi ha la referència d’autors de gran prestigi: Jung, Bachelard i Auge, quan parlen de l’espai habitable com a essència, també, de l’habitatge com a continent.

Darrerament, tres són les parts constitutives del projecte: la primera «Espais deshabitats», resolta a l’obra pictòrica; la segona «La fotografia, cementeri d’instants», evidenciada mitjançant una instal·lació fotogràfica i la tercera Memorabília, analitzada en l’exposició dins l’obra multidisciplinària que s’hi presenta.