Llegendes del Penedès i les Valls del GarrafL'Abadia de Montserrat, 2005 - 111 páginas En algunes de les llegendes que aquí es transcriuen hom encara hi pot percebre el color i l’olor d’una circumstància que va permetre que es forgés un geni català, un ser català: el de la Catalunya Nova, no divers, però sí diferent del ser català de la Catalunya Vella. I si hi ha un espai que permeti distingir aquestes dues maneres del ser català, és precisament en la cultura popular on hom el pot reconèixer, i la llegendística no podria contradir-ho pas. |
Índice
PRÒLEG 59 | 10 |
El Juí del Moro | 62 |
El castellot de la Barquera | 74 |
Lúltim combat de la fragata de Vilanova | 90 |
La batalla dels bous | 97 |
La bruixa de la Mata | 104 |
Términos y frases comunes
abans adonar-se Al-Malik Aleshores algun altra altre andalusins aquella aquells aquests arreu arribat Astruc avui batalla bella bruixa camí Carles castell catalans coll comarca comte cova Crist Cubelles d'Al-Malik d'aquell d'aquesta d'aquestes d'Olèrdola damunt davant dona donar Doncs dret dues eren fades feia féu fill filla font frontera fugir Garraf Geltrú Geribert gorreta guerra habitants havien homes imatge jove joves l'aigua l'altre l'avi l'Eramprunyà l'església Llavors llegenda llegendes lloc llop llum lluna malgrat malvasia Marca del Penedès Marina marit Matafala mateixa ment mestressa molts món moros mort muntanya musulmans ningú Nova pagesos país passar pels Penedès població poble poder podia potser primera Príncep prop quals reina relats Ribes Riquilda s'havia s'hi saber se'n segles seguit senyors seves Sitges sobretot soldats sota tard Tarragona tenia terra terres ulls vell vella vells veure vila Vilafranca Vilanova vora