Alpinisme: Alpinistes, Esborranys D'Alpinisme, Escalada, Material D'Alpinisme, Hist RIA de L'Escalada a Catalunya, Casc, George Mallory

Font: Wikipedia. P gines: 37. Cap tols: Alpinistes, Esborranys d'alpinisme, Escalada, Material d'alpinisme, Hist ria de l'escalada a Catalunya, Casc, George Mallory, Graduaci de vies d'escalada, Brian Blessed, Via ferrada, Reinhold Messner, Vuit mil, Edmund Percival Hillary, Walter Bonatti, Tenda, Edward Whymper, Tenzing Norgay, Sac de dormir, Gramp, V rtex, Andrew Irvine, Doble corda, Alpine Club, Motxilla, Erhard Loretan, Wanda Rutkiewicz, Piolet, Escletxa, Maurice Herzog, Lionel Terray, Jerzy Kukuczka, Esqu de muntanya, Junko Tabei, Psicobloc, Noel Odell, Splitboard, Kurt Diemberger, Club alp, Carlit, Hermann Buhl, Gaston R buffat, Jon Krakauer, Ardito Desio, Peter Habeler. Extracte: L'escalada neix als Alps, a la segona meitat del segle XIX, quan alguns alpinistes no es conformen amb l'ascensi dels cims per la seva ruta m?'s f cil i comencen la recerca de les parets m?'s dif cil. Entre els escaladors m tics d'aquest final de segle cal citar a Albert Frederick Mummery. Aquest, considerat per alguns el pare de l'alpinisme modern, aporta concepcions noves. L' nica foto coneguda de Mummery escalantPer a Mummery, la descoberta d'una muntanya no finalitza un cop assolit el seu cim. Cada nou itinerari (o "via") ?'s un nou repte, una nova descoberta, una nova dificultat a valorar. Aquesta idea, que avui ens pot semblar tant evident, representa un nou canvi de mentalitat de tota la comunitat alpin stica (escaladora o no). Mummery deixa palesa aquesta idea amb les seves 6 escalades al Cerv, totes per diferents vies. Per 's a l'est del Alps, a les Dolomites, on es produiran els aven os m?'s significatius. Les verticals torres rocoses que configuren el paisatge dolom tic seran el marc de la primera evoluci de l'escalada. All, el guies locals, s'atreveixen a tra ar vies de dificultat i gran risc sobre les grans parets que defensen els cims encara verges. Les classes altes de l'Imperi Austro-Hongar s, els primers turistes de la zona, aportaran el finan ament de les ...