La natura no té drets. Un assaig antiecològic i insostenibleCossetània Edicions, 2005 - 176 páginas Vivim en un temps en què la preocupació pels temes mediambientals està derivant cap a una mena de nova religió integrista, fins al punt que són molts els que proclamen els drets de la natura, com si tal cosa fos possible. Hem aixecat un altar a una deessa despietada, la natura, que ens amenaça per boca dels seus acòlits, els ecologistes, amb tota mena de catàstrofes i desgràcies si no seguim les seves lleis. A La natura no té drets, Jaume Grau reflexiona i teoritza sobre la relació de l'home amb la biosfera, i ho fa buscant més la paradoxa que la hipòtesi, més l'efecte sorpresa que no pas la fonamentació sistemàtica, utilitzant tot sovint l'humor i la ironia com a eina d'anàlisi i coneixement. |
Índice
PRÒLEG per Francesc Orteu | 7 |
Capítol I | 17 |
Capítol II | 33 |
Capítol III | 49 |
Capítol IV | 61 |
Capítol V | 93 |
Capítol VI | 115 |
Capítol VII | 131 |
Capítol VIII | 147 |
EPÍLEG | 169 |
Términos y frases comunes
alguns allò altra altre anar animals aquells aquests àrees banda biosfera canvi canvi climàtic cert ció clar CO₂ condicions consum coses creixement d'altres d'aquest d'espècies davant defensa deixar delta desenvolupament desenvolupament sostenible diferents doncs drets ecològic ecologistes entorn espai espècies està estan força gent gràcies hauria història homes important l'any l'atmosfera l'home l'ós linx llei lleis mateixa medi ambient mena ment menys milions molts món natural naturalesa ningú nivell nosaltres nostre nostres obres país paisatge països paper parc parcs passa pels perill persones Pirineus planeta població podem poden podria possible potser pressió problema problemes procés producció productes protecció protegir prou punt quals qualsevol quatre realitat realment recursos resulta s'ha s'han s'hi saber segur sembla sentit seria seves sigui sinó sobretot societat sols sostenibilitat sovint tenim tenir Terra territori unes vegades veure vista viure Xina zona zones