Carlinades: el "Far West" a la catalanaCossetània Edicions, 2007 - 127 páginas Els carlins van aglutinar en el seu moment sectors diversos de la societat catalana empesos, uns, pel descontent amb les noves formes de poder polític i, els altres, per la desesperació de veure's en la misèria o en la ruïna a causa del progrés. I és en aquest context que les tres guerres civils que van protagonitzar els carlins durant el segle XIX constitueixen un fet de primera magnitud per entendre la història del nostre país. Els carlins i les guerres que van provocar constitueixen un fet molt complex i divers que va molt més enllà d'un simple conflicte dinàstic. El moviment carlí a Catalunya tampoc no s'explica únicament com un simple moviment de forces reaccionàries que s'oposaven als corrents liberals, a l'estil d'altres moviments legitimistes de l'Europa del segle XIX. Els carlins són això i també, a Catalunya, un moviment popular i social que sorgeix com a oposició a un corrent imparable de canvi protagonitzat pel progrés tecnològic, el sorgiment del capitalisme industrial, l'arraconament dels vells models de producció, el capgirament de les velles estructures de poder. I al costat de tot això, hi ha un fenomen que no es pot ignorar: la catalanitat del moviment. Els carlins també representen la reacció davant d'un govern central que es veu com a estrany, d'uns impostos abusius que no es volen satisfer, d'un sistema de quintes que arruïna les famílies. |
Índice
carlinades | 3 |
La Segona Guerra Carlina | 43 |
El desembarcament de Sant Carles de la Ràpita | 67 |
El carlisme durant el segle XX | 115 |
Términos y frases comunes
abans acabar accions aconseguir Alfons anar aquests armes arribar banda batalla Cabrera camp capità capital Carles VII carlí carlins carlins catalans carlisme catalans causa ciutats civil columna combat començar comte d'Espanya conflicte contesa contra coronel d'altres d'aquesta davant diferents dues durant eren Espartero estaven feia feien Ferran fill final força forces França Francesc front frontera fusells gairebé gent govern grup haver havien home homes important Jaume Josep juliol l'acció l'any l'Estat l'exèrcit l'infant liberals línia Madrid Maestrat Maria matiners mena mesos militar moderats molts mort moviment Navarra nord ocupar Olot país partida partides passar pels població poble poder podia presoners pretendent Carles Primera Primera Guerra prop prou punt Rafael reial reina República republicans revolta Savalls sembla setge seves sobretot Solsona sota sovint tard tenia tenien tenir territori tornar Tortellà Tristany tropes governamentals unes Vayreda veure Vidrà vila zona